diumenge, 13 de desembre de 2015

Xemei. A la tercera va la vençuda!

Xemei



Passeig de l'Exposició, 85



T. 935 535 140


www.xemei.es

Projecte 3(o+) a Taula.

Amb periodicitat mensual, fem vistes a restaurants, que publiquem en cada un dels nostres blocs, amb el punt de vista conjunt, però també explicitant els punts de vistes particulars que ens passin pel cap.

Vol ser un joc inspirat en el conegut i reconegut "5 a Taula", però amb certes variants: Som més proletaris i anem de manera anònima. La decisió de quins visitarem, la fem mitjançant les informacions que anem llegint a la xarxa o que ens arriben amb el boca boca tradicional. I aquesta tercera visita, vam decidir aterrar a Xemei i a continuació teniu la nostra crònica, que fem consensuada i exposant amb punts de vista particulars al final

A la tercera va la vençuda... SÌ, perquè després de dos experiències que ens van deixar mig freds i indiferents, vàrem trobar per fi l'equilibri al barri del Poble Sec. Es tracta d'un petit restaurant italià especialitzat en cuina veneciana (els dos bessons que porten el local, són originaris d'aquesta ciutat) en el que podem trobar més referències i productes del mar, del que s'acostuma a veure en altres cuines d'aquest país.

El local és petit al seu interior (unes 6 o 7 taules, si no recordo malament) amb una barra que dona accés a la cuina. Però per una altra banda, disposa d'una bona terrassa que, quan fa bon temps, sol estar plena de gom a gom. La decoració és molt de tipus modernet o hipster (sembla ser que han sigut un referent en aquesta subcultura) i compta amb una selecta i reconeguda clientela entre els quals figuren, entre d'altres, Patti Smith o Ron Wood que han deixat la seva signatura a les parets.  





La carta, estructurada en tres blocs (entrants, primers i segons) i amb una destacada presència de productes del mar, presenta mitja dotzena de plats en cadascun dels apartats, el que fa que no sigui gaire traumàtica l'elecció del menú. Remarcables les opcions d'entrants que tenen, amb els que creiem es podria elaborar un complert àpat.  





Mentre decidÌem què demanar, ens van portat unes olives i el pa, molt bo i que està elaborat per ells mateixos.  





Pel què fa a la carta de vi, està monopolitzada per referències del seu país, pel que ens várem deixar portar per les seves recomanacions, acabant amb un peculiar pinot negre.




Vam decidir compartir un parell d'entrants, que de fet van ser 2 i mig, doncs un d'ells (ja estava pensat per compartir entre dues persones) ens el van preparar perquè poguéssim compartir-lo sense problemes entre nosaltres tres. Aquest va ser un assortiment de peixos venecians, que estava composat per un bacallà mantecato (venia a ser com la versió de la nostra brandada), unes sardines en saor, seitons marinats i verat confitat. Un dels millors (si no el millor) plats del dinar. 





I l'altre entrant compartir va ser un tomino (un tipus de formatge italià) al forn amb carxofes del Prat, salsa de mostassa i poma. 






I els principals, en que cadascú va demanar el que més de gust li venia, i que van ser: uns papardelle amb ragú de llebre, un gall del Penedès en escabetx de rovellons i una cuixa de cabrit al forn amb purè de patates. Tots ells d'un gran nivell i excel·lent elaboració. 






No disposen de carta de postres (te la canten directament amb el que tenen aquell dia, i s'ha de dir que són tots casolans) i per que no sigui dit, sense compartir cullera, vam compartir també un parell d'ells. Un tiramisú i un pastís de xocolata amb peres i crema. A remarcar que en cap moment, el nivell de la cuina va patir cap davallada, tenint tot una línia constant i positiva. 




Amb els cafès, ens van convidar a uns xupitos, que imagino que al no voler, ho van compensar convidant-nos als cafès, aplicant el descompte de 6€, com es reflexa a la nota, en la que vam sortir per uns rodons 50 euros per cap. 




En conclusió: 


Una mica allunyat i té difícil accès amb transport públic / pàrquing.

Bon lloc per tastar una cuina italiana de gran qualitat. 

No és pas un lloc econòmic.

Molt bona qualitat dels plats i servei molt atent.

Recomanable.


PUNTS DE VISTA PARTICULARS:

ESTHER Sóc molt fan de les sardines venecianes, en saor, escabetx o similars i les tasto a tot arreu on vaig, si puc. I com aquestes i les del Bacaro (tenen arrels en comú, es clar) no he tastat res igual! Bé, em falten tastar les del Ricard! ;-) Un restaurant que mereix visita sí o sí. Jo repetia i vaig que mantenen el nivell dels inicis. Fugir-ne, però, els caps de setmana si no t'agraden les aglomeracions.. 


RICARD: Jo pel que veig sóc el que (com sempre), vaig sortir menys excited del lloc. Els plats tots molt bons, però amb la meva mania de la RQP i la del joc de voler encertar el preu, em va sobrar algun euret... Érem 3 amb una ampolla de vi i dos postres.. I per tant anar en parella (el meu habitat natural), el cost s'hagués anat cap a 60€...  I jo sóc del parer que per superar la barrera psicològica dels 50, se'm han de posar molt bé... :)

Per altre banda l'ambient bussines-Casper, em va sobrar una mica... Vaig quedar copsat pel que va entrar amb aire colega dient "Tenéis un Barolo que esté bueno?".

Vaja ... que em quedo amb Bacaro i les seves sardines en saor .... ;)


JORDIPotser és dels pocs llocs en el que després d'escoltar i llegir tant de soroll mediàtic, estic totalment d'acord. Una cuina autèntica, amb producte de qualitat i sense gaires tonteries a on saps el que menges a cada queixalada. A més, personalment vaig poder tastar unes quantes elaboracions noves per mi. L'únic dubte que m'ha quedat (i ruc jo per no preguntar-ho), És el significat de l'euro que ens van cobrar en concepte Nepal. I no és per l'euro en sí, sino més aviat per pura curiositat.